Desparasitar a la teva mascota

Per a la immaduresa del seu sistema immunològic, un dels períodes més vulnerables és mentre són cadells. Així i tot, la desparasitació periòdica de les nostres mascotes ha de ser imprescindible durant tota la vida de l'animal. La desparasitació consisteix a impedir el contacte, o eliminar el propi paràsit.

Les mascotes poden allotjar paràsits, tant interns com externs, que poden afectar negativament a la seva salut, fins i tot de vegades poden transmetre als éssers humans i els altres animals. Al mercat hi ha un bon nombre de productes específics per desparasitar a les nostres mascotes. Comptant sempre amb el consell de l'veterinari, podrem triar el més efectiu i que més s'adapti a les seves necessitats.

Els paràsits poden ser interns o externs. Els paràsits interns són els viuen a l'interior de el cos de l'animal, sobretot a l'intestí. Poden ser de dos tipus:

• Cucs planes (Cestodes o Tenies)

• Cucs rodones (Nematodes)

Si la nostra mascota s'ha infectat el podem reconèixer per diversos símptomes que poden ser diversos. Encara que alguns, com el Echinococcus granulosus, no produeix símptomes en l'animal i, no obstant això, els ous que són eliminats en la seva femta poden resultar perillosos si són ingerits per humans o per altres animals. La larva s'enquista produint "Quists hidatídics", normalment en el fetge, produint greus desordres.

Els cucs produeixen símptomes, dels quals els més habituals són les alteracions gastrointestinals (vòmits, diarrees, hemorràgies). Fins i tot podrien produir obstruccions intestinals, anèmies i fins i tot alteracions nervioses en infestacions molt severes.

Els paràsits externs els trobem a l'exterior de l'animal, sovint de forma visible. Els més freqüents són:

• La Paparra és un àcar que s'alimenta de la sang del seu hoste. Novel·la enganxada a ell mentre s'omple, un cop sadollada, es desprèn. En l'animal produeix pruïja i dermatitis. Pot transmetre greus malalties com la Ehrlichiosis que produeix epistaxis (hemorràgia nasal) que en estadis greus podria resultar mortal per a l'animal.

• La Puça és un petit insecte saltador que s'alimenta de sang. La seva picada produeix un molest coïssor. La seva saliva pot donar lloc a reaccions • al·lèrgiques que produeixen erupcions cutànies més o menys importants en funció de la intolerància.

• El Mosquit és un molest insecte que pot causar a la nostra mascota greus, fins i tot de vegades mortals malalties com la Leishmaniosi i la filariosi, actuant de portador de l'propi paràsit causant.

Encara que ha de ser el veterinari qui ens indiqui els tractaments i pautes, segons l'espècie, la mida i l'edat de l'animal, vam comentar els tractaments de prevenció més habituals en animals sans:

Si l'animal és adult i per paràsits interns generalment s'aplica el tractament durant tot l'any, cada 3 mesos. Habitualment serà mitjançant un comprimit, pipetes o injectables.

Si, per contra, són paràsits externs, tant la posologia com la durada de l'tractament varia segons el producte escollit. Generalment la protecció dura entre 1 o 2 mesos. El normal és aplicar des de l'inici de la primavera fins a la tardor. Els formats habituals solen ser esprais, pipetes i collarets.

Si la nostra mascota és un cadell, com ja hem comentat, són especialment vulnerables als paràsits per la qual cosa hem de prestar especial atenció a ells en aquest tema.