Potser alguns ja em coneixeu, però per la majoria sóc la desconeguda companya d'un fotògraf generós, simpàtic i sociable que apareix amb un somriure a la cara i desbordant professionalitat en càmera, fent fotos dels vostres esdeveniments eqüestres. Ja és hora que us expliqui el perquè aquesta figura al costat d´en Ricard apareix donant-li suport i ajudant-lo en el que pot en la seva tasca fotogràfica de genets i cavalls.

 

Sóc la Carmen, Kuky em diuen en el món del cavall i gent més propera, i fa ja força anys una delicada euga d´escola del centre hípic on muntaven les meves filles grans em va regalar una de les experiències més intenses de la meva vida, va ser un moment clau per mi el qual va fer que decidís dedicar la meva vida al món dels cavalls i de l'equitació.

Des d´aquell moment els cavalls i el seu entorn es varen convertir en una passió absoluta, vaig decidir formar-me en el millor entorn possible; tenia ganes de ser capaç de compartir amb sensibilitat i professionalitat el que a mi m´atorgaven els cavalls i amb tantes persones com fos possible; per aquest motiu vaig començar la meva formació al centre CAVA que casualment (si la casualitat existeix) tenia ben a prop de casa.

 

Em vaig formar i finalitzats els estudis de manera natural vaig començar a desenvolupar la meva tasca professional en aquest acreditat centre on vaig treballar des de cap de les quadres, professora d´equitació, formadora de professionals d´equitació i de tècnics esportius, auxiliar veterinari eqüestre, jutge territorial de doma i totes les tasques en què podia col·laborar durant una colla d´anys el qual em va permetre estar una relació directa i constant amb els cavalls i el seu entorn... i conèixer un munt de persones boniques que compartien la meva mateixa passió i ganes de millorar i entendre aquests tan especials éssers de quatre potes. La vida dóna moltes voltes i mai saps cap on girarà.

 

Per circumstàncies personals vaig decidir deixar el món professional amb els cavalls, però, com em va ensenyar fa força anys una delicada euga    d´escola, els cavalls sempre tornen a mi, ara també de diferents formes que mai hagués imaginat.

 

Com a persona de sensibilitat inquieta he estudiat i m´he format en diferents i variades matèries que no vénen al cas però entre elles m´he format com a Mestra de Reiki Usui tradicional japonès al qual hi he arribat curiosament ; també gràcies a un preciós cavall Haflinger que em va demanar, un dia no massa llunyà que l´ajudés amb les meves mans; obrint-me així una particular i diferent forma de connexió amb els meus amics peluts de quatre potes que mai hagués imaginat.

I la vida continua i els cavalls, com no podia ser d´altra manera, continuen amb mi; he tornat a muntar ara ja pel plaer i goig de connectar i estar amb ells i amb la sensació i la seguretat que la millor companyia és sempre el millor regal. 

​

Gràcies Ricard, ets el millor company que podia desitjar. T´estimo.