Caballs Criollos "Petisos" un malson

CAVALLS CRIOLLOS “PETISOS”. (Un malson).

La història comença amb una trucada des de l'Argentina. (1987)

La trucada era de Buenos Aires, per poder rebre 12 cavalls i allotjar-los per descansar a Centaure, durant un viatge teòric de Buenos Aires en avió fins a Amsterdam i d'aquí a Andalusia en camió.

En aquella àpoca era freqüent aquest tipus d'allotjament per a concursistes, cavalls d'extres de cinema, rejonejadors etc. per creuar la frontera. La proximitat del Club Centaure a tan sols 60 quilòmetres, era ideal i de bon matí creuar-la.

Tornant als “criollos” i acceptat el preu del servei i comunicada l'arribada a Amsterdam i ja a Centaure, descarreguen i s'en và el camió.

De les poques converses mantingudes, es desprèn el poc interès d'enviar-los al sud, mnentre em proposen de comprar-los. Negocient acceptem el preu, que no sé perquè era inferior al del “flete” de l'aviò. Fet el ingrés a un apartat de correus. Ja tinc els cavalls!

El 1990, una altra trucada telefònica calcada, novament són 8 cavalls per el mateix servei. Sols un nom de referència, Fernando Denís (possiblement fals). Tot correcte, càrrega en caixons al aeroport bonaerense de Eziza per la KLM, descàrrega al de Schiphol a Amsterdan i viatge en camió cap a Espanya, fins a Clermont Ferrant, ja que a aquest punt, la Policia els detenen que, prèvia inspecció i

troben dins d'uns bidons 70 quilos de Cocaína. (Podria ser un “Chivatazo”).

Traslladats els cavalls cap a Girona, sense que ningú els reclamés. Jo “acollonido” no vaig dormir. Engarjolats els dos acompanyants, calia recollir-los

Per la gravetat i pensant que em detindrien donaria a la meva dona tres noms de persones i el seus telefons per si calí, per que a mi s'em podien portar enmanillat, però no va caldre!!

Una declaració a la Policia, va ser l'única molèstia. Ja tinc els cavalls a Centaure. Passen molts dies i presentant uns costos que, utilitzant el “lo comido por lo servido”, me-ls quedo.

Entrats els cavallscom s importats, jo ja tenia automàticament la legal propietat.

Amb tot, per la gravetat dels fets i seguint el fil dels articles rebuts dels rotatius La Nación i La voz, veig que en la declaració d'origen em posaven a mi com a destinatari. Per tant totalment involucrat!. A dia d'avui encara no m'ho crec!.

Han passat 25 anys d'aquell lamentable afer i tranquil, no n'ha respirat res més!

Uns petits retalls d'uns articles a tota pàgina dels rotatius bonaerenses La Razón i La Voz, dels quals no vaig sortir-ne ni esquitxat. Ara ben tranquil, que després de vint-i-cinc nys, no ha respirat res més del tema.