Doma vaquera, o “Doma Española de Campo”.

. Així que les múltiples disciplines que existeixen practicades mundialment, tenen orígens diversos. Aquesta és, genuïnament Espanyola, basat en les feines al camp i sobre tot amb ramaderies de toros braus.. A centaure, s'hi ha practicat mes aviat poc.

A excepció meva, dic, per que molts anys amb el cavall (el de més qualitat d'entre tots els meus, podria dir-ne “el cavall de la meva vida), l'he treballat amb preferència a la pista en règim de vaquera.

“Fandango” a Itàlia i a la “grupa”. “Zeus” i “Fandango” molt vaquers.

Per una part, en festes populars, se n'han fets presentacions, al temps que també, amb el “Fandango”, també s'hi han exhibit les meves filles.

Com també alguna alumna, li agradava fer-ho a la pista verda degudament

i típicament a l'usança d'Andalusia. Com evoca la segona imatge, aquesta, un sentiment amb dues “colines”

També per ser fidel a l'imatge primera d'aci dalt, es una vista bucòlica. Que no es Sevilla, es a Reggio Emlia!. Que usant aquest terme ja n'hi ha prou!.

Com deia al gràfic, una italiana a la gropa vestida típicament. Ella es la filla de la Presidenta de l'Associació de Criadors de Cavalls PRE a Itàlia.

Però hi ha més!. Qui discutirà amb mi, que el treball més genuí de la Vaquera, no son les feines del “Campo Bravo”?. Si queda algun dubte, hi ha un article a Memòries “Empresari de Cavalls, E l protagonitzo jo mateix.

Durant deu anys de professió taurina, titulat “Empresario de Caballos de

Plazas de Toros”, on s'hi han produït: facècies, tribulacions i anècdotes, que d'extendre'm, en fariem un altre llibre.