Vertaderament, l'esport de l'Equitació “is different”, si per un costat té la singularitat de ser un contacte amb un animal viu de companyia per compartir-ho, especialment en infantils.
Aquesta condició d'animal per competir, té l'inconvenient de ser una dificultat afegida respecte a altres esports personals o amb eines o aparells.
A no!. El cavall necessita un transport digne que a tal efecte hi han unes Normes establertes pel Govern de la Generalitat, que vetllen per la seva comoditat, a més de tenir en compte una conducció més acurada.
Com serà que els viatges i les normes vetllen fins i tot pels porcs, quan els anestesien ans de matar-los per evitar el seu sofriment.
També la conducció té que ser molt més acurada. Sense accions brusques perquè és tant perillós con conduir un camió-cuba de líquid mig plena, que en frenar bruscament, el liquid es precipita a l'anterior desequilibrant-lo.
A casa, duran tota l'època del comerç de bestiar, quasi sempre teniem camió propi, des dels anys 50, i si no, el llogavem. Tot això ho recordo be!.
En arribar a l'època de les competicions, pels desplaçaments rutinaris, o menors hi havia una ajuda efectiva que era el Remolc o “Van” adossat a un turisme, a ser possible un 4X4 potent.
En necessitar d'aquest auxiliar pels desplaçaments no col·lectius, vaig desplaçar-me a França, ja que aquí a la península encara estaven per iniciar-se els serveis.
Vaig arribar-me al nord de Marsella, per que m'agradava el “Van” l'IFFOR WILLIAMS HB.
Una vegada comprat, n'estava tant cofoi que semblava l'amo del món.
Clarament, no era tal el descobriment que, llegint un llibre LARROUSE AGRÍCOLE (1921) de la meva copiosa biblioteca, vaig veure que ja a finals del segle dinou, es feia el transport amb remolc però, tirat per dos cavalls, com figura en el gravat d'aquella època, i era perquè els cavalls de carreres carregats no es cansessin en els desplaçaments a peu. Ara sento una gran vergonya aliena!!. Però ja ho he assolit!!.
En un altre moment apareixerien noves preocupacions respecte al transport. Eren que després del EQUI-SHOW que comportaria espectacles contractats a tot Catalunya: Ànglesola, Cambrils, Igualada, Hostalric, Reus, Tarragona capital, Vallirana, Valls.... Afegint-hi el Volteig i també el número barroc d'Alta Escola, sumen més d'una quinzena de cavalls, segons els programes acordats.
Axó provocaria, com deia, que llogaríem dos camions. Al que jo pensava comprar un camió amb remolc capaç de portar-ne més en un sol viatge. .
Hi havia una possibilitat de comprar el d'en Véscobi (BCN) que plegava, o un altre que estava en venda a Holanda, molt més econòmic.
La filosofia a emprar feia un gir de cent vuitanta graus, o em dedicava al transport públic per amortitzar-lo conduint-lo jo, que en aquell moment només era l'únic que disposava del carnet de conduir complert o contractava un xòfer. (Una preocupació més). També tindria maldecaps per trobar el finançament per pagar-lo. (Un tema sense importància!) jajaja.
Al final vaig decidir aparcar, que no oblidar, el tema camió-remolc. Aquestes preocupacions van desaparèixer al retirar-me en 2007, als 72 anys.
Cal afegir-hi els desplaçaments del personal actor i també de familiars i amics acompanyants. Perquè des del principi vam optar per l'autocar, que suposa un estalvi econòmic, al temps que fer un viatge molt més atractiu agrupant-nos per la filosofia de, petits amb petits i grans amb grans, evitant allò tan incòmode que els petits aguantin fastiguejats els pares o a l'invers, dintre d'un cotxe particular, en un viatge etern. Recollíem també els participants de Barcelona i Osca, contractant fins i tot autocar de dos pisos.
Voldria afegir-hi que els clubs francesos ens tenien “enveja sana”, per la filosofia que emprava pels desplaçaments del nostre Club Centaure.
Comments