Lis Hartel amb el seu cavall “Jubilée” .
Aquesta idea tenia el seu inici, a finals dels setanta, una noticia apareguda al volum El Gran Libro del Caballo de Hans-Heinrich Isenbart, titulada “Jinetes Célebres”, deia així.
Citamos en primer lugar y ante todos a Lis Hartel, porque ha dado un ejemplo magnífico, no limitado al mundo del caballo. Esta campeona danesa ha superado los efectos de un grave ataque de Poliomielitis con increíble energía. Ha dejado en mal lugar a sus médicos consiguiendo, a pesar de sus predicciones pesimistas, llegar a ser amazona de gran clase. Como no podía caminar sin muletas, tenían que montarla a la silla. En tierra estaba paralizada; a caballo era una Reina. Brillaba como una estrella en el firmamento de la hípica, y consiguió su mayor triunfo al ganar la plata de Doma Clásica en los JJ.OO. Con el caballo “Jubilee”.
Aquesta imatge, l'he portat entre cella i cella. I fil a l'agulla!.
El 1988, mitjançant un contracte amb l'Escola la Massana de
Salt, dedicada a nens deficients sensorials, (sordsmuts), vam dur a terme unes sessions d'Hípica amb nens/nenes de deu-onze anys.
Va ser un plaer trobar-hi, entre ells, una nena i un nen que, queien tan bé a sobre del cavall, que vaig proposar als pares seguir muntant gratuïtament per fer-los genets de competició.
Els pares s-hi van negar, després de tot, era complicat per que, en proves de Salt d'Obstacles, per exemple, hauriem de anular-se la campana del Jurat, per una llum vermella. Curiós, no?.
En una altra ocasió, a França, concretament a Albi, en una visita professional a un amic, Bernard Hijosa i la seva muller Hèlene, va sorgir l'ocasió de conèixer un genet, Kristian (Kris), que, tot i ser cec, corria reprises de Doma Clàssica amb el seu cavall.
S'ajudava d'uns sensors a les lletres del quadrilong, se'm,' posava pell de gallina quan el veies executar-la. Vam intentat fer, sense èxit, una exhibició al “Equus Catalonia” del Palau. No va ser possible!
Era complicat per que, es va perdre la pista del Kris. Què ha passat? És possible que la curta vida del cavall “Energy”, respecte a la dels humans, l'hagi retirat i plori al box del seu cavall... No ho sé!.
“Mi otra pasión”. L'interior dels “Box” FERRARI a Módena.
L'any 1990, en una visita a Itàlia amb l'amiga Carme, antiga amiga de, Luciano Pavarott tota vegada que a més era coneixedora que, Lucciano era molt sensible d'aquest col·lectiu. Vam connectar amb el Coronel Chissi, a “Europa 2000”per obrir-nos les portes del tenor, que és el propietari del Club.
Sense que vingui a col·lació. Aprofitant estar a Módena, vaig tenir ocasió de visitar el Museu de la famosa factoria FERRARI.
Posteriorment, en una competició a Mòdena de Pentatló Modern, on se celebrava l'Hípica en aquest Club “Europa 2000”.
En la conversació es va desprendre la oferta per la seva part d'una actuació d'ell a benefici d'Equus Vitae a Girona, quan estigués legalitzada i ho estava ja, amb en número 103.807 del Mº del Interior
Però Pavaroti va morir aviat!. Un privilegi pel col·lectiu!..
Un curs d'un any, el 1988, del Col·legi Especial La Maçana de Salt, va ser satisfactori, amb nens deficients sensorials. (sorts i muts).
També hi havien activitats en altres col·lectius, com la rehabilitació als reclusos amb problemes de conducta de Girona i de Figueres....
Un altre curs anual apareix amb vuit alumnes del “Consorci de Sant Gregori-Joan Riu, del qual s'han fet treballs pels beneficis
Firmando el Acta de Constitución.
d'aquesta Teràpia. El fí nal no va ser gens joóos. Després de quasi un any d'acabat el curs, encara no havia cobrat l'establer pel contracte fet a l'iniciar.se les sessions.
El motiu era que havien canviat el Director i ell no hi combregava
D'una altre visita, en una sessió d'un dia, i a més gratuïta, una entitat gironina se'n va beneficiar. Quant els monitors van venir a sol·licitar-ho, ho acordarem pel dimecres. Vaig comentar si hi havia cap problema que vingués venir un periodista del Diari de Girona per divulgar-ho. No hi havia cap!
A la pàgina anterior, reprodueixo la portada del Dominical. amb dues pàgines completes de text. Tot un luxe!
Aquell dia, (17-4-94) jo estava en un Concurs de Salt d'obstacles a Camprodón, del Mil·lenari de Catalunya que jo dirigia.
Vaig rebre una trucada de la meva filla, la Sílvia, dient-me que els pares tenien presentada la denuncia al Jutjat per utilitzar fotografies dels nens sense autorització paterna.
Em presento. Vaig explicar que l'autorització la tenia dels monitors, expressament el dia del acord.
Vaig agenollar-me, demanant perdó de més d'una forma. I jo que semblava un delinqüent!
Va costar treure'm la denúncia. Fins aquí la realitat, el resultat va ser taxatiu. Només pregunto, si un dia es mata un nen, que faran?.
Em deia un psicòleg amic que, cas d'accident, sovint alguns pares volen “vendre car” el fill. La ràbia i la humiliació, van fer que deixés el col·lectiu de sobte. Ja tenia altres disciplines! ADÉU!!.
Doncs sí, a mi, m'és grat afegir a l'Hipoteràpia un atenuant al gran disgust sofert.
Comments