El “Arte Ecuestre” “Alta Escuela”, s'inicià a Europa al llarg del segle XVI. Itàlia, França, Anglaterra, Espanya, Alemanya i Àustria.
El 1572, Viena és manifestava en la primera indicació d'un “Manège Español de Viena” a aquesta ciutat austríaca.
Una data important fou la presentació d'un Carrousel en honor de les noces de l' Emperador Leopold 1r. (1669).
Maximilien I, al Manège Espanyol. Sessió en el “Manège” de L'Escola.
Els Mestres Ecuyers à l'Escola Espanyola, en el segle XVIII:
1710.- Christopher Edler von Regenthal.
1729.- Adam von Weyrother.
1754.- Max von Weyrother.
Alguna dada del segle XIX, a tall de l'història de l'Escola.
1823.- Gottlieb von Weyrother. Maitre Ecuyer.
1836.- Aparició pòstuma de “Fracments et ecrits2.
1829.- invenció del motor a hèlice par Joseph Ressel.
1965.- Alois Polansky, publicà “Equitatió Clàssica”.
Amb data 14 de setembre de 1735, tenia lloc les cerimònies de l'inauguració. L'apertura del picador fou celebrada amb el “Carrusel de Damas”, tan brillant que inspirà a Meytens a pintar-lo.
Marie Tèrésè 1743. El “Manege” Leopol I (època Barroca)
El 1572, es manifestava en la primera indicació, d'un “Manège Español á Vienne”, a aquesta ciutat Austríaca.
Una data important fou el maig de 1945, quan, durant la Segona Guerra Mundial, perillava l'integritat de l'eugassada a Piber. Els cavalls podien acabar a l'escorxador i després a la cadena alimentària.
Per ordre del General Patton, que liderava l'exèrcit aliat nord-americà, va desplaçar-los a Bohèmia, salvant-los d'un desastre.
El temps sembla haver-se detingut a Hofburg. La calma i la solemnitat impregnen i contrasten amb l'agitació de la metròpoli. No més la música i el soroll dels cascs dels cavalls es noten a tant silenci.
Recorrérem molt ràpid molts anys, fins arribar a aquest fet.
Anècdota inclosa, anècdota totalment curiosa i que la viuria amb uns quants amics del Club Centaure.
Barcelona, any 1993, Palau Sant Jordi, l'Escuela Española de Equitación de Viena, oferí unes actuacions que omplirien el Palau.
Dos mesos abans de l'actuació, demano una reserva de quaranta localitats, que va sorprendre a l'organització, que era una entitat de Barcelona, on el director era un uruguaià Horacio Renna Valdés, germà d'un veterinari, també uruguaià, amic meu. (Ismael Renna).
Una “Levade” La “Levade” (L'escultura meva).
A la fi en total total serien cent cinquanta. Vam anar-hi amb tres autocars, des de Salt- Barcelona-Salt. Més còmode impossible!..
Per aquest fet singular, vaig demanar a Rosa Camón per regalar-li una escultura de la meva elaboració, al director de Viena, Hulela. Van accedir agraïts però, en lliurar-la s'havia trencat en el desplaçament. El desencís fou colossal.
Ell va dir amb tota comprensió i simpatia, “No importa, l'art ja hi és, m'encanta! ”. (Amb alemany i traductor).
Curiosament, la secretària Rosa Camón, per uns fets curiosos, va acabar sent alumne meva en equitació. Lògicament.
La “quadrille” saludant en formació.
Commentaires