Com en molts altres esports, l'Hípica, es practicava durant molts anys a Catalunya, sense una entitat que la regulés. El seu inici es al 1968, quant la “Federación Hípica Española”, va obrir una Delegació a Barcelona. Al front, el Tinent Coronel i cap de la Guàrdia Urbana, Àngel Clavero.
L'any 1969, la Delegació, creada per l'Espanyola, es va convertir en Federació Catalano-Balear, sota la Presidència de Jorge de Camps i Subirats, posseïdor del títol de Conde de Galiano que va convertir-se posteriorment en la Federació Catalana d'Hípica, mentre Àngel Clavero Fernández tornaria a la Presidència, en substitució del Conde, que va morir inesperadament..
“A priori” deixeu-me fer una observació. Faré un anàlisi global no personal de cada un dels presidents, que figuren aquí. Encara que pudé em veure obligat per inèrcia, de comentar quelcom personal.
Jo vaig entrar com a Delegat Territorial llavors la seu estava a la Plaza Letamendi a Barcelona. No ho recorda tothom!. No es justificació, ni ho pretenc!.
Posteriorment s'establiria a la “Casa de l'Esport”, seguint a Infanta Carlota i definitivament a Rbla. Guipúscoa. Els podria, segons jo, posar-los la meva nota qualificativa en cada un d'ells, del 0 al 10!.
El segó fou Jorge Camps Subirats, te relació directe amb el Mas Ribot, de Salt que n'hem parlat molt anteriorment.
El responsable en caràcter provisional, fou el llavors Vice-President Antonio Noria Cuadrenys, fou President Electe l'any 1978 fins 1981. La meva presència era molt respectada i valorada, especialment i significativa per l'augment progressiu de llicències federatives.
La meva qualificació i per con eixements, per cadasqun d'ells, la podria facitlitar. Però m'absteng per pura prudència!.
Del 1981 al 1985, a l'Antonio el substituiria Francesc Grife Guiu,
Doctor Enginyer Industrial i Delegat d'una empresa dedicada a equips de cuina. Les llicències van passar de 919 que hi havia el 81 fins a les 1300 l'any 85.
El tracte amb mi, va ser totalment educat i amable, sobre tot per que, tots aquells concursos gironins, provocarien necessàriament una presència notòria a les proves de l'Estat, en Salt d'Obstacles i Doma Clàsica.
Joan Olivier Genovés, soci del “Real Club Deportivo Español”, està a Presidència dos mandats a la F.C.H. des de 1985 a 1991.
Durant aquest càrrec d'Olivier va inaugurar-se el Complex Hípic
de la Fuixarda com a escola Municipal.
El seu fill Joan Olivier, va ser un destacat jugador de Polo.
Corria l'any 88 quan no sé per que, no s'en va aclarir mai, va haver-hi un menyspreu, quasi tírria, cap a mi per part del President Juan Olivier, que va moure els mitjans escrits que, com a documentació, jo conservo tots els articles de premsa. Ho explicaré:
El primer pas seria que volia cessar-me de Delegat Territorial, manifestant-ho públicament. Una reunió dels Clubs provincials ho van evitar. Confiaven i votaven per mi, no volien canvis!.
La següent reacció seria de posar dos delegats més al meu costat, que fora tota ètica van acceptar, possiblement, per apetència de càrrec. Deia a la premsa, “per exercir un control a la meva gestió”. Gestió mai posada em dubte. Aquest triunvirat no és va reunir mai.. .
Com era d'esperar, aquesta situació, era tant “anti”, com lliura de lògica. De tot aquest batibull va córrer un riu de tinta, tant anat com venint. En acabar el meu mandat vaig plegar, era massa incòmode aquella situació anòmala!. Recordo joiós que, l'arrancada d'aquest esport, va succeir al començament d'aquesta dècada del 80.
Hi ha més!. Sense mi, via lliure pels dos substituts, tant, que el president els va col·locar, primer l'un i després l'altre a la Delegació Gironina. Evidentment, era apetència de càrrec!.
Els resultats serien lamentables: amb l'un, no va haver-hi entesa, a l'extrem que no duraria, i van acabar poc menys que “a tiros”. Diu ell.
Amb l'altre tampoc durà, per que la F.C.H. va incoar-li un expedient disciplinari per la seva mala gestió econòmica.
El següent: Francesc Colomer Parés. conegut com a “Pancho”, super obert amb un caràcter generós, també per que en les pistes de concurs, hi erem sempre, jo vigilant els meus alumnes i ell al costat del seu fill, que era genet de Concurs. Seria President de la F.H.C.
De 1991 a 1993, a més. Director Tècnic d'“Equus Catalonia” i també durant aquesta època va iniciar-se el moviment Poni Club.. A tot l'Estat com també a Girona, amb el Poni Club Girona de centaure.
El seu fill Joan Olivier també, va ser un destacat jugador de Polo.
Corria l'any 88 quan no sé per que, no s'en va aclarir mai, va haver-hi un menyspreu, quasi tírria, cap a mi per part del President Juan Olivier, que va moure els mitjans escrits, que, com a documentació, jo conservo tots els articles de premsa. Ho explicaré:
El primer pas seria que volia cessar-me de Delegat Territorial, manifestant-ho públicament. Una reunió dels Clubs provincials ho van evitar. Confiaven i votaven per mi, no volien canvi!.
La següent reacció seria de posar dos delegats més al meu costat, que fora tota ètica van acceptar, possiblement, per apetència de càrrec. Deia a la premsa, “per exercir un control a la meva gestió”. Gestió mai posada em dubte, ni esportiva ni econòmica. .
Com era d'esperar, aquesta situació, era tant “anti”, com lliura de lògica. De tot aquest batibull va córrer un riu de tinta, tant anat com venint. En acabar el meu mandat vaig plegar, era massa incòmode aquella situació anòmala!. Recordo joiós que, l'arrancada d'aquest esport, va succeir al començament d'aquesta dècada del 80.
Hi ha més!. Sense mi, via lliure pels dos substituts, tant, que el president els va col·locar, primer l'un i després l'altre a la Delegació Gironina. Evidentment, era apetència de càrrec!.
Els resultats serien lamentables: amb l'un, no va haver-hi entesa, a l'extrem que no duraria, i van acabar poc menys que “a tiros”.
Amb l'altre tampoc durà, per que la F.C.H. va incoar-li un expedient disciplinari per la seva dubtosa gestió econòmica.
El següent: Francesc Colomer Parés. conegut com a “Pancho”, super obert amb un caràcter generós, també per que en les pistes de concurs, hi erem sempre, jo vigilant els meus alumnes i ell al costat del seu fill, que era genet de Concurs. Seria President de la F.H.C.
De 1991 a 1993, a més Director Tècnic d'“Equus Catalonia” i també Secretari de l'Associació de Criadors de Cavalls de Catalunya,
Representant aquesta Associació com a Secretari i coneixent que a Girona hi havia un projecte de iniciar un Saló del Cavall, va convocar-me a una reunió que va celebrar-se a Barcelona, per buscar interessos comuns i per tirar endavant de conjunt un Equus Catalonia mig fracassat a Barcelona, al Club de Polo.
S'argumentava que, al R.C.P.B. A més de ser un Club Social molt tancat, no hi havia pavelló cobert que, per la pluja del segó any, l'afluença de public va ser minsa.
En l'article “PALAU FIRAL. Pin i Equus”, d'aquestes Memòries hi trobareu mes detalls.
Josep Lladó López, presidiria la F.C.H. (del 1993 al 1997). Tenia el títol d'Enginyer Químic i també va dedicar-se un temps a la política. Durant el seu mandat van iniciar-se la Doma Vaquera.
La F.C.H. Va patir una greu crisi econòmica a causa de certes gestions irregulars, que van tacar la seva honorabilitat.
No obstant va haver-hi amb mi, una relació molt intensa, llavors jo tirava en davant l'Associació Equus Vitae d'Hipoteràpia.
Carles Cebriá Cebriá. Empresari vinculat a l'hostaleria i també a les assegurances, va Presidir la Junta Gestora de la F.C.H. durant vuit mesos, quan aquesta es va quedar sense president el 1997.
Mateu Rosell Martorell. Espert en Comerç Internacional. President des de 1998 a 2008, que va dimitir després d'un intent de moció de censura per la seva gestió econòmica, que finalment no es va produir. Es van obrir les noves disciplines de “Horseball”, “Western” i ...
Emili Josep Zegrí Boada, que és Advocat Criminalista, i el vigent President de la Federació Catalana d'Hípica, després de estar quatre mesos a la Junta Gestora, arran de la dimissió de Mateu.
Me permeto un comentari afegit. Fora de la Delegació, jo mantenia contacte amb la R.F.H.E. i la F.C.H. ambdues per les disciplines de ,Hipoteràpia i Volteig, que n'era el Vocal, formant part de la Junta.
Segueixo treballant en la transcripció de les memories de Pere Geli