La foscor dels temps, ens eclipsa per saber quan i on va iniciar-se, l'equitació. Mentre que els historiadors la xifren en 6000 a.C., s la Xina en 2500 a.C, Mesopotàmia en 1000 a.C. Quasi avui!
Com no serà més difícil saber l'inici de l'Equitació en Amazona, doncs bé, respirem a fons i “al toro que és una mona”!
Des de la deessa Epona, esculpida en aquesta posició sobre un cavall també mitològic, a aquesta deessa, els Celtes la veneraven com la protectora dels animals. (S. IX a. C.).
Ja a principis de la era nostra, Annia Faustina, esposa de Marc Aureli, filla d'Annia Galera Faustina, esposa d'Antonin le Pieux, elles, deïdificades pels seus marits, practicaven aquesta Equitació.
És coneguda la historia de Lady Godiva, que al seu marit, Léofric, li demanava de rebaixar els impostos a Couventry, en el comptat anglés de Warwich, ell li va posar com a condició, fer-la passejar nua per la ciutat, muntant a l'Amazona, no més tapada pels seus llargs cabells. Ella exigia no obrir ni portes ni finestres. Només això?.
Algunes de les moltes amazones que han fet possible la disciplina.
Ja en època més contemporània ens costa menys trobar dames, especialment conegudes en l'historia que, en els segles XVI i XVII i posteriors, junts amb els homes, vestien elles i cavall, equips exagerats del més pur estil barroquisme.
Mai acabaria de citar-les: la Reina Isabel de França, Da. Margarita de Àustria, esposa de Felip III, Da. Mariana de Neoburgo, la mismíssima Emperadriu “SISI”, que poden contemplar-se al Museu del Prado. No vull oblidar-me per propera, de la Duquesa de Alba.
Va popularitzar-se molt aquesta “disciplina”, vull dir, Equitació en Amazona que, fins i tot és va introduir en la competició, a l'extrem de regularitzar el Reglament per a les competicions de salt d'obstacles.
Es modificaven algunes normes, com per exemple, que en la mateixa categoria a elles se les rebaixava deu centímetres l'alçària.
Hi ha una persona, na Carmen Mota Verdaguer, sense que en múltiples ocasions hem treballat junts, sense apartar-nos mai del cavall. Voldria ser més extens, per que va tractar aquest tema, escrivint-ne un volum, titul·lat “MONTANDO A LA AMAZONA”.
La col·laboració meva al llibre es alta, és de mal calcular en percentatges, però va ser important. Fins i tot, li vaig regalar una muntura d'amazona. Però la titular és ella.
Si una dita popular diu, que tots els camins porten a Roma, aquí totes les ratlles duent a Centaure; a Centaure, amb tres muntures o “Jamugas” per a les amazones, va començar paral·lel amb el Centre de Salt, l'utilització en picat d'aquesta equitació.
En les sortides en cercaviles, exhibicions eqüestres. en festes musicals, desfilades de moda, exhibicions d'Alta Escola, dona una qualitat la presencia d'elles.
Algunes hi estaven apuntades sempre: les meves filles Dolors i Sílvia Geli, Sílvia Feixas, Mercè Gasull, Carme Busquets, Carme Mota, Carol Marín... En la plana anterior, hi heu trobat uns gràfics que refletxen com un document, a unes amazones muntant “A la Amazona” que s'han dignificat sobre els cavalls, mentre dignificaven el Centre d'Equitació Centaure.
És trist comprovar que a Girona i una vegada retirat el Centre de Salt, aquestes manifestacions d'amazona, ja quasi no estan presents.
Si dic el quasi es perquè d'altres Clubs també n'han presentat.
Comments