Estavem a finals dels anys vuitanta. La Direcció General de l'Esport va demanar-me que presentés una “plica” per preparar en Equitació els pentatletes catalans.
El Pentatló Modern, d'orígen típicament militar, conté cinc modalitats esportives: Cross, Esgrima, Natació, Tir de Pistola i l'última l'Equitació. Aquesta era l'ultima, la més sorprenent!. .
Al Concurs s-hi van presentar uns quants Clubs Catalans, de girona només hi herem nosaltres i la hípica Pot d'Empuriabrava. Vam passar de Candidats a Escollits, al destapar-se els resultats, que van ser favorables a Centaure.
En el programa presentat hi feia constar que; per el “Cross”, les deveses de Salt eren més que suficients, que per a l'Equitació Centaure no tenia límits, ni de pistes, els obstacles, l'allotjament. etc.
La natació i l'esgrima al Pavelló Municipal i el Tir al Club de Tir Olímpic de Girona. Tot ben gestionat!
Els atletes feien presència llarga durant l'estiu i algunes vacances de Nadal i de Setmana Santa, a més d'alguns caps de setmana.
Eren disset o divuit atletes, nois/noies que, en la competició participaven en equips i en individuals, nois o noies per separat.
Depenien d'un monitor, Joan Jonama, que també entrenava, de la Federació Catalana de Pentatló Modern, amb el Sr. Soler Cabot, a la Presidència i Josep Mª Marqués, a la secretaria. Jo era el director de la disciplina hípica de Salt d'Obstacles, supervisat per Antonio Morera de la Vall.
Eren super-atletes que aglutinant les cinc disciplines tant diferents, en la pràctica i a l'esforç, que a més tenien que compaginar-ho amb els estudis universitaris. Al aconseguir un nivell acceptable, participavem en molt diferents Campionats a Espanya i a fora..
Jo sempre, convivia al davant de la disciplina meva, l'Hípica. Em portaria al Sud de França, Aranjuez, Madrid, Saragossa, Alemanya de l'Est, Àustria, Barcelona, Hongria, Itàlia etc.
A nivell personal, haig de que dir que l'Hípica sempre “is diferent”. quan a la resta de disciplines, les dificultats vénen pels resultats més o menys luxosos, però sempre acabant. Quan hi tenim un cavall, la qüestió es complica, “That is the question”, Acabar o no acabar!.
Si. És difícil quan haig de muntar un cavall desconegut, perque els cavalls, els posa l'Organització mitja hora ans de la prova, conèixer el cavall tenir-hi contacte i fer el recorregut, és tot el mateix!.
Breument explicaré un cas'
El Campionat era a Aranjuez, (el “Real Sitio” és preciós), i a l'iniciar el seu recorregut, un genet estranger, en un gir, en lloc de saltar l'obstacle l cavall, saltant la tanca, surt de la pista fent un volta per la devesa propera, “dando una vuelta por la manzana, jajaja”, tornant entrar per la pista d'escalfament galopant, travessant aterrat una bardissa espessa de “seto”, arribant novament a la pista, carregat de fulles i branques fins a les dents.
Un dia em proposen d'iniciar un proposta per la compra de cinquanta cavalls en vista als JJ.OO. BARCELONA 92.
Això era el 1989 i els cavalls havien que tenir unes condicions de morfologia per el Salt. Vaig connectar amb un comissionista alemany, Jenks Brinkana, de la zona de Hannover, aconsellat per un amic i vam passar a l'Alemanya de l'Est, que encara no estava unificada i això d'anar a l'Est era per raons de preus. Era a la vila de Redefin, a prop de Berlín on encara hi havia el “Mur de la Vergonya”.
L'Estat hi estava posat en totes les activitats. Era un país comunista.
Allà vam estudiar l'operació: es tractava d'entrar vint cavalls el 1990, dos anys ans els JJ.OO. Vint cavalls un any abans el 1991, i la resta, deu, de reserva poc abans dels Jocs.
En pocs dies de la presentació de pliques es va donar a conèixer la deliberació. El Jurat va comunicar que el destinatari era un club de Barcelona, que no diré el nom, pel munt de complicacions técniques que van tenir amb el COI i amb el COE.
“Un altre godall mort”! Per raons d'economia, es va fusionar el Pentatlò amb el Triatlò, que dels dos presupostos van quedar-se en un de sol, per a disposar distribuir entre els dos, cosa que provocà un descens de l'economia i haver d' espavilar-se per a Barcelona que és on hi ha la seu i la major part dels participants.
Elsúltims entrenaments que vam fer eren individuals amb l' atleta Esther Canner. que sent de Barcelona, ella tenia “molt d“apego” a Centaure.
Vam fer una Sortida a Hungria a la vila de Györ, una ciutat del nord-oest.
Era el Juliol de 1991. Un campionat de 6 dies. L'estimada alumna faria un decorós paper, actuant en individual.
Una altre, també individual, era a Modena (Itàlia), i a les instal·lacions Europa 2000, propietat de Lucciano Pavarotti.
Allà s'hi celebrava únicament la prova d'hípica que era la de Salt d'Obstacles en pista. Un bon final per acabar aquest l'article.
Ella l'Esther, en casar-se va deixar el Pentatló, però quedaria vídua aviat. Ara s'ha tornat a casar i te una nena.
Comments