Al llarg de la dècada dels vuitanta, un compromís adquirit, portava el C. E. CENTAURE a complir amb els serveis del PIN (Parc Infantil de Nadal), per distreure i passejar la mainada per el hivernacle.
El PIN es mostrava com una mascota molt simpàtica al temps que fantàstica i robòtica. Era genial i estimada pel seu tarannà grotesc.
El PIN muntant a cava ll. La premsa era puntual en recollir l'esdeveniment.
Aquesta activitat s'acabaria quant, en asfaltar el terra de 'hivernacle ho complicava molt el pas dels cavalls/ponis.
Mentre en Pere, jo, feia temps que tot solitari, estava gestant una idea. Fins que, assegut a les escales d'accés al la planta superior, vaig cridar i preguntar a la meva Filla Sílvia. Tu creus que a la pista Central del Palau hi pot haver un espectacle de cavalls? Amb una resposta immediata diu ella. Pare, jo no n'hi veig, però si tu ho dius....!. Comunico a Tomàs Sobrequés, Joaquim Nadal alcalde i Alex Jean Mairet, que n'era el director, que jo els volia proposar una activitat nova. Tant és aixi que, a les quatre de la tarda, ja feiem el cafè al Bar del mateix Palau Firal, al primer pis.
L'exposició va ser tan clara com determinant. Celebrar un festival Eqüestre amb la particularitat que, jo mantenia contactes professionals amb Albí del departament del Tarn (França) i de Reggio Emilia, de la Emilia Romana (Italia).
Les relacions eren en sentit eqüestre, però a més a més, les dues poblacions estan agermanades políticament amb Girona. Els agermanaments, solen tenir un inici eufòric i amb el temps es desinflen. Bona la proposta i de pressa, a posar fil a l'agulla!.
En base al tema, vam iniciar les conversacions visitant cadascuna de les dues poblacions, per estudiar el programa a seguir per aquest esdeveniment, que s'iniciava amb caire Internacional.
Preparant un espectacle a Reggio Emilia. A. Margini, “Salone del Cavallo” .
En una visita oficial del Palau Firal a Reggio Emilia vam aprofitar per formar part amb un “Stand”, al temps que fer unes exhibicions d'Alta Escola, amb un gras éxit i aplaudits pel nombrós públic visitant, Molt atent i simpàtic amb nosaltres Andrea Margini, el Director de “Fiera de Caballi. Amb el lligam de participar al Saló del Cavall del Palau a Gironas, encara sense nom. Ara passarem a Albí
VILA D'ALBÍ. (Ciutat del Tarn).
A Albí a més de l'amic Bernard, val la pena passar unes hores al Museu Toulouse-Lautrec. Un museu instal·lat al Palau Berbié.
Henry Toulous-Lautre, un pintor que compta am un miler de pintures, dibuixos i cartells i el seu famós bastó on amagava un vas i un dipòsit de cognac. Entre d'altres, pintà les escenes de cabaret de les nits parisines del segle XIX. Moria a Gironde l'any 1901.
Berbard Hijosa. Era un afeccionat “10”, i motor hípic de la zona.
La meva amistat fou: La primera visita seria d'ell per curiositat que, en passar per l'autopista AP7, i per visitar un lloc de cavalls és va detenir a Centaure, de seguida ens vam coordinar i nasqué una bona amistat. Amb unes quantes visites a Albi per comprar algun poni i d'altres accions. Sempre imperant una relació molt intensa.
Després de la visita de primers de l'any 1991, acordarem de venir a Girona pel tema del Saló naixent al Palau. En aquesta visita d'ell i Andrea Margini, jo personalment vaig organitzar una “Fiesta Campera” a Centaure que fou especialment divertida. En Bernard diu d'aquell acte o festa. Bernard, c'est a toi!.
Pere, je suis heureux de notre connaissance l'an 1987 a Centaure. Un Club multidiscipline oú hi habait aussi de la tauromachie.
Je n'oubliarait jamais la «Capea de Hermanamiento « Albí et Regio Emilia. Elle a etè Fantastique!!, malgré que une vachete, t'havait cassé le fémur dans le “ruedo”.
Me soubient aussi d'autres ocassions où, nous nous somes amusait beucoup.
,Pour tout, je suis orgueilleux de notre amitié, encore vivante. MERCI!
Ja durant la primavera del 91, vaig rebre una trucada de l'amic Panxo Colomer, que era el secretari de l'associació de Cavalls a Catalunya, volia mirar si teniem coses en comú per fer una entesa.
L'associació havia organitzat durant dos anys, l'EQUUS CATALONIA al RCPB, i havien gairebé fracassat. Vam mantenir un primer contacte en Panxo i jo en un bar de Barcelona i d'aqui sortiria el presentar-lo a la Direcció del Palau de Girona.
Una vegada exposats els criteris, va arrivar-se a un acord de fusió per cinc anys. Mantinguent el nom d'EQUUS CATALONIA, dels quals eren els titulars. Amb Xavier Peris com a President del Saló, i jo en seria el VicePresident Primer.
Curiosament, al segon any i vist l'éxit obtingut,ja volien emportar-se'l novament cap a Barcelona. Primaria el contracte de cinc anys
Jo sempre desconfiava d'aquest Comitè, ja que dels vint membres, setze eren de Barcelona i quatre de Girona, i això podia ser perillós i descriminatori. Arran d'això, pregunto a Xavier Ollé Director
“Ballet de Centaures de Ce ntaure. El número estrella del “Equi-Show.(1993”.
del Saló i amb una certa ironia; “Perque de totes les fronteres naturals conegudes, els de dalt, del nord, son els llestos i els de baix els “Tontos”: Pirineus, Ebre, Despeñaperros Gibreltar etc. En la de la Tordera els “tontos” som els de dalt”?. No va poder reprimir el seu cabreig. És de Barcelona, s'entén!.
Al no estar associat a Criadors de Cavalls, em prohibien la participació a l“Equi-Show” de nit. A l'any 1993, m'asignaren tres números. Cosa insólita!: Volteig, Altaescola en Barroc i el Carrousel de “Ballet de Centaures”.
Aquest “Show” podria estat classificat de “Mucha mierda!!.
Va haver-hi una nova tornada i una altre fugida, a partir d'aquesta a Barcelona moria l'EQUUS CATALONIA. Ells n'eren els titulars.
Nosaltres hauriem d'utilitzar EQUUS GIRONA.
Número excels d'Alta Escola-Barroc
Volteig en clau d'exhibició.
Per imperatius de la Direcció, va ser una llàstima perque a aquest “fill meu”, jo hi tenia una passió, un dret de criança treballat i també egoistament gaudit.
La passió que qualsevol hi posa al engendrar-lo. Ja diuen que “segundas partes nunca fueron buenas”
Jo provaria fins i tot una tercera oportunitat i estic plenament convençut d'un resultat com l'anterior.
“BALLET DE CENTAURES”. (Una oferta).
Comments