EL Poni Club Girona, nasqué a redossa del PONI CLUB DE ESPAÑA, que acabava d'iniciar-se, com a una forma de disciplines adequades als menors, però amb
els ponis amb l'estatura més acorde a la dels nens. Entenguen-la com un joc amb caràcter de competició, pensant en la formació tant del jove genet com de la persona.
El que he dit, el formatiu que hi afegirem, que pot estar qualificat com la mascota limitada que tenen a casa seva, pel seu esplai, fins i tot de vegades es forma una fusió entre els dos. Són tots aquests avantatges, tenint en compte que en les competicions i regna molta més alegria que entre els grans.
Jo, el màxim d'il·lusió ja li posava tot dissenyant el “Logotip”
Un grup representatiu del Poni Club Girona per les Deveses.
El “Son Daisy”. “Un gozo en un pozo”, perque el destí ens va jugar una mala passada, el vam perdre, va morir d'un còlic intestinal.
No solament pensava a fer alumnes petits amb aquest joguet que representa un poni de 1,35 m. (el poni és tot cavall que no depassa el 1,48 m). No pensava únicament en l'escola, també pensava de criar-los bons i amb qualitat, a més de competir-hi..
Per això compraria el poni mes bonic i graciós del mon, De nom,
“Son Daysi”. Era un “Welsh Poni” nat a Alemanya.
“Son Daisy” Poni Welsh. Campionat d'Espanya a qualsevol lloc
No podia ser d'altra forma, no podia ser un altre que el “Son Daisy” doncs és un P.S.a. en miniatura, una feliç conseqüència.
El destí ens jugaria una mala passada, moria víctima d'un còlic.
Superat aquest contratemps advers, tornarem a lluitar.
La descripció del Poni Club, no difereix res o gens de l'equitació amb cavall, és únicament el “logo” que canvia, si be que amb els petits equins, brilla el seu esperit formatiu.
El joc és important però s'ha de buscar preferentment es la psicologia i la formació del nen que comença en l'equitació.
Club SEK, Antonio Morera de Jefe d'Equip.
Passant per la diversió, i tal vegada oblidar-se quelcom dels resultats, cosa difícil per que, quan es tracta de competir, ja sabem que passa, algunes vegades invertim els termes. Amb tot, no pot perdré's l'esperit lluitador, que també anirà tan be per la vida.
Però les nostres experiències es centraven en les proves de Salt d'obstacles i com que a Catalunya encara que pioners, no teniem altres disciplines ja, ja anavem als Campionats d'Espanya.
El “Campeonato de España Ponis” seria el primer organitzat, participant-hi amb un nombrós un equip de Girona. L'ambien que s'hi va viure al Club SEK, a Vilafranca del Castillo (Madrid).
Com que s'organitzen a l'estiu, en època de vacances, ofereixen un variat de jocs, piscina... Es fa molt receptiu per la mainada.
L'altra foto que ens mostra l'Eva Vila és del Campionat de San Sebastian al País Basc. En aquest moment de la foto, estan preparats per córrer el Cross. En la General, va quedaria tercera ex-aequo”. Bo i entenguen que va ser un privilegi!. ..
Aqui el meu comés com a “Jefe Eva Vila sobre “Ulysse” a S. Sebastià.
de Equipo” era molt limitat o simple, ja que en aquesta ocasió era l'única participant de Centaure. Anava per individual, a diferècia d'altres edicions. Tota l'expedició es resumia als Pares, ella i Jo, ningú més. Contaria variades anècdotes a no ser per falta d'espai.
El “Logo” de les Crieres. Montse Plà Vila ans del Carrousel.
Deixarem aquesta disciplina amb un resultat molt edulcorat per tractar les Memòries amb vessants diferents, totes properes al cavall.
És evident que en molts Clubs Gironins hi ha monitorat procedent de l'antic Centaure. Però hi ha un cas simplement especial. És el de la Montse Plà Vila, alumna meva, que compta amb bons qualificatius.
Ha instal·lat un Centre, sols a 400 metres de Centaure. (Contagi)
És el Centre “La Crinera”, que, modest en terreny, gran en il·lusions, dedicat al més petits en clau de preiniciació (com diu ella) amb la presentació de Carrousels i la divulgació “Poni” en events.
Compta també en una Granja Escola amb una bona quantitat d'animals, algunos d'ells exòtics per divertir els més menuts.
Recordo que recentment, aquest 2014 a Sant Martirià a Banyoles, presentant dos equips, entre quinze, va obtenir el primer i segon lloc.
“La Crinera” a Banyoles formats pel carrousel el 17 de novembre de 2012
És satisfactori i gratificant que, una vegada en retirar-me jo per edat, sorgeixin alumnes meus com a propietaris o professors continuant les disciplines i activitats allà practicades.
És lògic pensar que la influencia dels carrousels de la Montse, no és casualitat sino perque ella instintivament recorda que n'havia fet molts al llarg de la seva estança al Centaure.
Lluitadora activa que amb La Crinera, mereix el moment d'èxit que viu i egoistament jo dic que és la continuïtat del Poni Club Girona. El mateix Expresident del P.oni Club de España, Jorge Farnié, n'estaria molt orgullós. I Jo també!..
Montse. Et val la perseverança, que ningú regala res!.
Si aquestes dues pàgines anteriors se l'han guanyada a pols La Crinera, aquesta amb molt més motius.
Com deia abans, es una Club Familiar que sobre tot sobresurt la mestressa la Montse Pla, les seves filles no es queden enrera.
La Núria és un portent de amazona i de premonitora pels mes petits, tant que està present en tots el esdeveniments i exhibicions, dintre i fora de la provincia
És notòria la afecció aconseguida per la mare en els carrousels de Centaure que l'ha aplicat entre els/les seves alumnes i com ha dit, participa en qualsevol acte hípic, posant sempre a la Núria com a cap davantera de la formació. Una vocacional com la seva mare!.
Però aquí i avui ens centrerem amb la petita Aina, per ser la protagonista d'un número en l'espai Televisiu de VAYA FAUNA.
Aquest programa demostra les diferents habilitats de un o uns animals fent coses extraordinàries.
Doncs, el cas que ens fa parlar o millor dit escriure, és la presentació de l'Aina amb dos ponis, davant d'un jurat d'entesos en la matèria.
La dificultat se centra en que el treball que fa, l'ejecuta sens cap lligam per part d'ella, en plena llibertat a lo que els ponis creuen amb total submissió.
Estirar-se fent el mort, pujar damunt d'una taula, pujant-hi els dos i ella damunt del llom d'ells, tot una espectacle de admirable destresa, que el treball amb dos a l'hora, no deixa de ser un factor afegit.
Com que la puntuació va ser alta, ja no tinc que fer més alabances, perquè si va ser l'admiració del jurat, per mi també ho va ser!.
Комментарии