SALT D'OBSTACLES.- Es evident que partíem de zero i que la evolució va ser ràpidament pròspera tant quantitativament com qualitativa. Si hagués sigut no més Centaure qui prosperava, no tendria massa sentit, per aquella doble funció meva: la de Director/Professor del Centaure, com per la de la Delegació Territorial de la F.C.H..
El Clubs de Banyoles, d'Empuriabrava, de Figueres, de la Garrotxa-Olot , de Vullpellach etc. etc. ja hi entraren inicialment.
Però en conseqüència d'aquells èxits, se n'afegiren d'altres. Fins arribar al moment actual que a Girona ni ha una quarantena de Clubs.
L'esport d'Hípica té unes connotacions ben diferents a d'altres que és practiquen amb o sense aparells. Per un costat, el cavall, especialment pels practicants mes joves, supleix la mascota amb tots els efectes de teràpia que aporta aquest terme.
Jo personalment vaig fer un canvi, per passar de Competidor a Jefe d'Equip amb un requitzell de nens. Amb tot vaig aconseguir; Guanyar una prova d'Èquips de Veterans al RCPB. i Campió Provincial de Veterans a Vullpellach amb el S.F. “Ourlof”.
Hi ha l'apartat psicològic, quan ens avancem en la competició
Parlem del PROTAGONISME: En un concurs quan els resultats son dolents, no sempre la culpa és del cavall, i quan s'en surt guanyador, d'aquest protagonisme, no sempre son mèrits del genet, sovint hi ha molta part de l'èquid. Aquesta psicologia obliga a compartir uns valors tant necessaris, també en la vida social i familiar.
S'en podria parlar molt d'aquests valors formatius i educatius d'aquest esport, pel fet d'intervenir-hi un cavall, però com que les meves memòries no les escriu un Psicòleg, ho deixem per aquests.
La ràpida millora dels alumnats de les Escoles, ens portaria molt de pressa a la majoria de genets Gironins, a competir en altres Clubs de fora Província, especialment el Real Club de Polo, on ens van tenir un cert respecte, tant pel volum numèric com pel comportament.
L'inconvenient que té l'Hípica no el tenen la majoria d'esports, em refereixo al desplaçament dels cavalls, que lògicament l'únic sistema era el camió que, o el tenies propi o el tenies que llogar.
Als anys 80 no havien aparegut els Vans, que portaven un o dos cavalls, però a mitjans de la dècada dels 90 van proliferar molt.
Dono gràcies a Déu de conservar-me íntegra la memòria, per aquest motiu estic fem aquest volum. Però no en tinc tanta com per nomenar aquí, a tots el genets punters d'antany, que guardo a la retina. Ben segur que me'n descuidaria d'algun i seria lamentable..
El primer “Campeonato de España Infantil” que vam participar seria a Gijón (Asturias), a l'any 1984, amb tres binomis. (A la foto).
Els participants, d'esquerra a dreta: Olga Mateos, David Daniel i Jordi Artigas, assistits per un futur Xavi Artigas, Angel Codina i jo.
Els resultats ni els recordo ni m'interessen, el que és més important es que ens vam divertir molt competint-hi.
En un altre “Campeonato de España Infantil”, va ser al Real Club de Campo, també Infantil, va ser més nombrós, Nou Genets, (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): Pere Geli, Jordi Quesada, David Daniel, Esther Torrent, Lidia Burset, Eva Duch, Jordi Artigas, Olga Mateos, Gina Cufí i Lina Cervià. Tots Centaures, És obvi!!!.
Va comentar-se que a algun infantil de Barcelona, els pares li llogaven un cavall a un genet professional, quasi sempre enorme, per una temporada per acoblar-s'hi l'un a l'altre..
D'un d'ells, deien que el lloguer li costava unes 200 mil pessetes..
Doncs bé, no tots els cavalls de Centaure, eren del participant.
En vull citar un que, per curiós, i relacionat amb lo dit abans, s'ho mereix. El cavall era ISLERO, rebatejat així per que era del ferro de Eduardo Miura. El toro Miura que va matar a Manolete” a Linares..
Nou participants al Club de Campo. Jordi Quesada amb “Islero” (Miura).
El cavall era quasi poni, de 1,52 m. Tord, “mosquejado i colín”. .
Era meu i em costava 65.000 ptes. . Quedà el primer dels nostres!.
Abans d'un esdeveniment i a nivell de preparació físic/mental, preparava un qüestionari, pels genets. “Tens il·lusió per anar-hi?. Penses amb un resultat decent?. T'ha convençut el Clinic de KIKI de Witt? . Et veus bé amb el teu cavall?....
I així mateix, un altre adequat als Pares. Durant el recorregut un dels genets, s'endú l'obstacle per davant i cau aparatosament per terra
El pare, va corre cridant de tot. Quina merda de preparació!. Ni Kiki de Witt, ni hòsties!. Anem sempre, amb una mà a cada ou! i més.
Jo, preocupat per les lesions. Ell, més pel fals honor. i li dic enèrgicament. “Aquests comentaris, mels faràs arribant a Centaure”.
Arribant a Centaure, li ensenyo el seu qüestionari, preguntant-li per cada resposta i ell contestava: Si, Si, Si. que estava d'acord amb tot.
Reconec, no vaig poder-me aguantar dient-li. “Ets un gran fill de Pu...!. S'ha dit que, els principals problemes els provoquen els pares, molt més sovint que els seus fills.
1r. TROFEU “MIL·LENARI DE CATALUNYA”.
L'últim52ran i noble proposta dintre una època dolenta d'enemistat amb el President de la FCH, per ignorats motius mai justificats (veure pàgina ......) fou la proposta de organitzar el “1r. CIRCUIT PIRINEU GIRONÍ”. coincidint amb el Trofeu “Mil·lenari de Catalunya”. (d'un marcat agre-dolç)).
La proposta va ser presentada i acceptada pels Alcaldes Ilm. Joan Llombat pedrós de Puigcerdpà, Ilm. Pere Macias d'Olot i Amadeu Mestres i Aula de Camprodón, complint l' èxitos programa. Na Hon. Marta Ferrusola era la Presidenta d'Honor. Destaco per presumpció, el cartell “Made in Pere Geli”, amb Mª Dolors Geli i l'euga “Sugar-Lady” (A.H.à. de Campos Peña). Els dos en un fastuòs salt imaginari, per sobre de les esglésies representatives..
TRIUNFADORS?. ( No més alguns èxits).
Comments